QUAN TOT MOR, VIU L´AMOR

Quan les ones valentes rugeixen i bramulen,

ens assossega i amansa pacífic l´amor.

Quan l´odi mossega i destrueix,

ens besa, construeix i crea l´amor.

Quan la passió ens cega i enfosqueix,

clareja i dóna llum l´amor.

Quan l´egoisme roí mata,

ens vivifica generós l´amor.

Quan els canons retrunyen

canta l´amor.

Quan l´ambició trepitja i deshumanitza,

ens acarona i amanyaga l´amor.

Quan la desesperança permanent deprimeix i agobia,

dóna ales a la il.lusió l´amor.

Quan la tirania esclavitza,

ens allibera joiós i comprensiu l´amor.

Quan la por paralitza i gela,

ens estimula càlid l´amor.

Quan les guerres esclaten i s´estenen,

ens pacifica, calma i asserena l´amor.

Quan els ocells ja no canten

esclata la cançó eterna de l´amor.

Quan el dolor tortura el cos i paralitza l´ànima,

ens calma, suavitza, guareix i vivifica l´amor.

Quan el desencís envelleix la il.lusió,

ens estimula i rejoveneix l´amor.

Quan falta tot,

ens queda l´amor.

Quan tot mor,

viu l´amor.

Quan tot calla,

ens parla l´amor.

Quan tothom t´abandona,

t´acompanya l´amor.

Quan tot plora,

canta l´amor.

Sempre

en tot,

en tots,

malgrat tot,

malgrat tots,

VIU L´AMOR, ES FA PRESENT L´AMOR.

DARÍO LOSTADO