Retrat de
¿ Et recordes d’aquell dia d’estiu
a vora mar?
era
al capvespre i veniem del far de San Sebastiàn.
La tarda geia tranquila,
una dolça somnoliencia feia lent el caminar,
i l’ombra dels arbres convidava a reposar.
El camí per on anavem, ple de pins i alguna alsina
de perfums agoserats
era envoltat,
tot
plé d’ortigues i ginebró amarg.
Quan
a la fi arribarem dalt del penyasegat,
la bravor d’aquelles aigües contra les
roques trencant
era com un esclat d’estels
de multicolor brillant,
i
al retirarse les aigues amb
l’escuma blanquejant
era com si sospiresin i no volguesin
marchar.
¡Quina mar la
costa brava!, ¡quina bellesa
i encant!
Pintada per bons pintors
i cantada pels seus amants.
I quan a la fí
de la tarda
de
mil colors l’horitzó, les aigües mansaven quietes
en
un especial rumor de pau,
i trencant aquell silenci de pau i de serenor,
amb
un crit esfereidor i amb les ales ben
esteses
volaven els gavians, com
uns grans conqueridors.
Pepita, agost 2005