Gracies Marta

Vas aparèixer a la meva vida de puntetes

i poc a poc el teu encís em va embolcallar

com si una mà invisible m’empenyés més i més

prop del teu cor.

He sentit en els teus braços

l’expressió plena de tota feminitat

integrada en un sòl sentiment

que abarcava la mare, la germana i la sol·lícita amant,

quelcom que no podia ni imaginar.

Llavors me’n vaig adonar

que no sabia rés de l’amor,

i no vaig puguer evitar una certa malenconia

al pensar en el temps perdut,

dons que vols, lo viscut es cobra els seus tributs

pot ser els recursos ja no son els mateixos.

La teva entrega Marta,

la tendresa, ingenuïtat i calidesa alhora,

son qualitats inestimables.

No puc deixar de pensar en aquelles persones

amb qui vares conviure i que

es van conformar amb les engrunes.

Junts hem experimentat la unió total,

el matrimoni còsmic si vols,

sense que hi calguessin masses rituals,

només et puc dir que des d’aquell dia

per a mi rés no serà ja el mateix.

Amb amor, Francesc 25-08-2005