Una gavina em va venir a veure
i amb ella vaig compartir
un episodi de la vida,
junts varem afrontar
vents huracanats i tempestes.
Avui, la gavina ha marxat
emportant-se un trosset del meu
cor,
uns instants de la meva vida.
Li vaig atansar la mà, amb
tendresa
però va fugir d’entre els meus
dits,
de sobte va alçar el vol
amb ànsies de llibertat.
Sol davant del mar,
he pensat en les etapes
que viu l’esser humà,
i he comprès que l’important
son els moments viscuts
tant se val si terra endins o mar
enllà.
No podem posar lligams
al que la vida ens presenta,
perquè tot té el seu vol
independent,
i res ens pertany, sols se’ns
permet
participar de la vida Universal.
Mentre reflexionava sobre això,
vaig veure una barqueta
que s’endinsava en el mar,
i en la tristor, m’hagués agradat
igual que la barca, perdre’m
en la infinitud de les onades, cel
enllà.
Però llavors, un miracle va
succeir
i en aixecar la mirada,
va aparèixer un altre gavina
¿o potser era la mateixa que
tornava?
En tot cas, les ales enlluernaven
emblanquinades de puresa,
i el meu cor va saltar d’alegria
al entreveure que començava un nou
cicle,
fent-se present una esperança
secreta.